Historia del Club

L’historia del nostre club es remunta a l’any 85-86, quan un grup d’adolescents varen sentir parlar del Rugby quan anaven a COU. En aquella època es va començar a jugar a Rugby a Alella de forma embrionària i fins i tot es va arribar a jugar una lliga entre instituts.

Tot això ho parlo des de els relats del boca a boca dels veterans d’aquella època. Intentaré convidar a algunes cerveses per activar la memòria i les batalles sobrecarregades dels prefundadors del club.  I per demostrar una vegada mes que aquest esport es quelcom que això, un esport, em plau recordar-vos que encara tenim entre les nostres files i de forma destacada, un d’aquells joves imberbes, en Pase. Que de fet encara no li ha crescut la barba.

pase.jpg

Finalment, i amb els daltabaixos de la adolescència, aquell grup es va difondre.

Però altre cop tornem a les premisses del Rugby, un cop t’has involucrat, ja no et pots desenganxar. I es així, com molts dels components d’aquell grup primigeni, varen re fundar el grup, i amb ell el Club Rugby Alella, això seria per l’estiu del 1993.

Aquell estiu, aquests precursors, ens van enredar a uns quants, entre ells un servidor, a practicar aquest esport, amb la frase diabòlica, que ha portat grans mals a aquesta societat, “No hay huevos de …”, però en aquest cas va fer germinar una gran idea, la de formar el Club Rugby Alella.

Entre aquells precursors, puc destacar els noms d’entre els quals, el meu cap pot recordar, d’entre la multitud d’amics que he fet amb el club:

  • L’incombustible Pase (Miquel Angel Pasenau)
  • El capità impertèrrit Ramon Arbós (Killer)
  • La gasela sense esforç Xapi Pericot
  • La fúria voladora placadora Ferran Gras
  • El primer entrenador Martin Vivancos
  • El tembleque dels mols Joan Arques (Pijus)
  • La inconsciència Roman (Romi)

I tants que em deixo, e insto als anomenats que m’ajudin en la tasca de rememorar aquells grans companys, i encara diria mes, aquells herois que varen fundar el nostre club. (Una mica d’endolciment i puja d’autoestima no ve malament).

Després d’aquest inici, ara ja fa 24 anys, han passat tantes coses, i tants moments que fa de mal dir quins serien els millors records, podríem destacar quan vàrem guanyar la Primera Catalana, els viatges a Hernani, Bristol, els Rugby Platja, però sobretot el recordar la cara dels teus companys d’equip amb un somriure a la cara quan sortíem d’un partit i ho havíem donat tot.